i +

pintura

En un espai es poden desplegar les meves pintures: cossos, cares, i amb elles també les meves poesies fent del moment; vivència d’expressions del cos, de les emocions i sentiments.

poesia

Sempre em permet ser i esdevenir i que per tu fossin una companyia de l’ànima-cos.

pintura

poesia

HAS RECOLLIT JA MOLTS DELITS

has recollit ja molts delits
admiracions
t’has sostingut en mitges abraçades
i trossos de paradisos has tastat
però vols admirar
des de la mà
al mot breu
des de la pupil·la trista
al plec tendre del sexe
des de la natja
al pensament curós
que creativament cerca
i cerca
maneres de fer de les ombres
dels dos
traços amorosos

PREGÀRIA

Si et marxa dels dits
el plaer ja buidant-se
el vertigen
em fa escriure.

Si et marxa dels dits
del tou dels dits
el racó que creies cel
desitges un àngel
que et consoli
reconforti
i et refaci amb carícies
de tants vols intentats.

Si et marxa dels dits
de les mans
el cos i l’ànima del qui creies amic
pregues que una onada
no s’oblidi de la meva platja
i em deixi petxines
innocències
cada cop més escasses
més malmeses.

Si et marxa dels dits
de tot el braç i omòplats
que no em faci oblidar
l’abraçada serena
disposada
sense retrets
dels dies i nits
llençols
i tovalloles
del ser efímer, sí
però ple de sentit.

Si et marxa dels dits
marxa del cor
i allà, allí, aquí
en mi, m’hauré de cercar
refer el cor de nou.
Amen

UNA FLOR NO FA ESTIU

un darrere l’altre
clarobscurs reveladors
emergeixen victòries
la llum em diu el poc que hi veig
si quan em llegeixes
et resta esglai
no dubtis que també és meu
si t’arriba allò sense nom
és el gest que no s’ha finit
si intueixes rutes
les he navegat sense tu
si la flor no fa estiu
l’estel no fa nit.